DESCONNECTAR.

No us passa? A vegades és de forma inconscient, involuntari però no ho puc evitar. Quan un tema gens atractiu surt de la boca d'una persona que és pesada, desconnecto el xip. Sé que pot portar conseqüències bastant importants com quedar en evidència. Encara és pitjor saber que has desconnectat i esperar que et facin la típica pregunta "què en penses tu?". Llavors poses en marxa el recursos amagats que saps que tens en l'interior del teu ser i respons alguna cosa semblant a: "d'aquest tema no en tinc una idea massa ben formada" o " jo passo d'aquest tema perquè la injustícia em posa molt nerviosa" o "si, si estic d'acord amb tu".
La tècnica que estic perfeccionant cada dia més és la de posar alguns monosíl•labs durant el monòleg del company pesat. Un "si", "aja", "es clar" o fins i tot un "hòstia tu!" són falques molt útils en una conversa de la que no has sentit ni la introducció.
He de confessar que no és del tot fiable aquesta maniobra estratègica perquè hi ha persones com el novi, en el meu cas, que està pendent del mínim signe de feblesa, una mirada al buit, un "si" massa sarcàstic, un lleuger canvi de to en la veu, i en aquell moment et diu:
- No m’estàs escoltant!
- Si, si digues- dic jo.
- Després dius que no t'explico res!
- No, va digues que t'escolto és que tinc una cosa pendent i ara quan has dit això("això" és indefinit, perquè no tens ni idea del què parla ), me n'he enrecordat.
D’aquesta manera pots anar salvant la situació. En el cas que t’hagi enxampat de ple, pots confessar i dir que estàs molt estressada per la feina o dir-li directament que no t’interessa ni lo més mínim el tema ( en el meu cas és les nòmines, quans dies d’assumptes propis tenim, el IRPF que ens pertoca, el PUTO conveni...). lo pitjor que et pot passar és que torni a començar pel principi i hagis d’empassar-te tot el discurs.
Ahhhh! Per cert, MAI, MAI i MAI preguntis sobre el tema si no et vols acabar suïcidant, perquè les preguntes els donen vida, energia, renaixen de les seves cendres, com el au fènix, i de sobte recondueixen el tema cap allà on et volen portar: les nòmines , quans dies d’assumptes propis tenim, el IRPF que ens pertoca, el PUTO conveni!
Si algú sap de més trucs per desconnectar llegiré les vostres opinions amb molt de gust.
A vegades tens ganes d'agafar una agulla i un fil i fer lo de la foto.

QUIN MONO DE NICOTINA!!

Ja s’acosta l’estiu, ja és aquí la calor. L’operació bikini aquest any també ha passat de llarg; ja l’enganxaré l’any que ve o m’inventaré l’operació tardor o hivern.
Hi ha una cosa que em preocupa especialment. És la repetida insistència del meu subconscient en l’addicció que pensava que tenia controlada des de fa quasi tres anys. EL TABAC. Ahir en un sopar en varen caure dos. Els remordiments no em deixen viure, tinc por de mi mateixa, no hi veig clar quan tinc un cigarret a prop. No sé si durarà massa aquesta posició de stan-by, si arribarà a culminar amb la compra d’un paquet de Nobel o si remetrà i la situació es podrà mitigar sota la influència d’energia purificadora. La resposta: ben aviat.