Aiiix! Ja estem aquí, per desgràcia. La veritat és que no en teníem gens de ganes de tornar. Ens hauríem quedat uns dies més pel Serenguethi entre lleons, girafes, elefants...
L’Àfrica t'enganxa, diuen...No sé si és ben bé el que em passa a mi, però el que si sé és que m'ha enamorat. La sensació de llibertat que tenen els animals fa que els puguis gaudir millor. Per ells no existeixes, cacen, mengen, dormen, l'elefantet mama, els guepards acaben amb la gasela que han enxampat desprevinguda... per ells la vida continua estiguis tu observant-los o no.
La nit és màgica, terrorífica, emocionant. Els xiscles de les hienes et posen els pèls de punta, i el crit del lleó en zel és acollonant.
Vàrem navegar a set metres d'una família d'hipos que ens observaven amb cares gens amigables, quasi em vaig oblidar de respirar.
A Amboseli va ser el lloc, on per fi, vaig veure els elefants feliços, es tiraven aigua i terra per sobre, els més petits jugaven mentres els més grans vigilaven.
Si per un moment et podies aïllar dels cotxes i els turistes cridant, descobries el sentit de la vida i les passes de l'evolució, però també el que s’arriba a destruir per poder veure tota aquesta riquesa. No m'oblido de que jo en sóc còmplice.
Per resumir-ho en una paraula: MÀGIA
