

Tenim deu dies per deixar de banda la feina i dedicar-nos a nosaltres mateixos... Bé no és així exactament, perquè les classes no paren i les reunions dels enllaços sindicals amb l'empresa tampoc. Tot i així, quatre dies a Paris ens curarà l'estrès acumulat des del Novembre.
Una altra bona noticia és què seré padrina del meu fillol Roger, que encara ha de néixer, i em fa molta il•lusió. Títol vocacional només aconseguit per Skrot i en Nastrud, que jo sàpiga. Hi ha dues classes de padrins, els que ho són per vocació, i els que es cansen quan el crio té deu anys. Un bon padrí és aquell que fa la mona i els reis fins que ja no pot anar a buscar la mona a la pastisseria perquè la diabetis ja s'ha menjat les dues cames i no s'hi veu. I jo vull ser padrina vocacional i fer-li la mona al Roger fins que estigui casat, sigui enginyer, i tingui 3 o 4 criatures i inclús nets. O fins que jo tingui 120 anys, que és una bona edat per morir.
