CIAO, VENEZIA! BUONA SERA, SIGNORINA!!!

Fer un resum de 4 dies intensos de viatge a Venecia no és fàcil en un parrafet, però s'intentarà comprimir. Avió desde Girona puntual com un clau. I ara bé lo bo! intenta trobar un hotel que està situat al bell mig de la ciutat, possiblement, més laberíntica del món. Però gràcies a l'experiència que estem adquirint a l'hora d'interpretar mapes cutres imprimits del google-maps... patapam! directes al grà.

De la primera nit n'hi hauria per escriure un diari sencer, però no avorrirem al personal. Que bonic que és estar en un apartament de Venecia a les fosques, i què útils que són les llinternes dels mòbils.

Venecia respira calma. La calma que donen les aigues tranquiles dels milers de canals que l'atravessen i que ni tant sols es trenca per la marabunta de turistes que hi ha a la ciutat. Buenu, putser si que hi ha massa gent a les zones més típiques, però s'han de veure!: La Plaça de Sant Marc amb la basílica, el Palau Ducal, el Gran canal, els ponts més famosos (Rialto, Accademia...), museus i palaus per tot arreu. En fí, un viatge al segle XV, com a poc. Pujar al Campanile de la plaça per veure tota la ciutat i les illes dels voltants, no té preu... buenu, sí, 8 euros.

Resumint per acabar: Venecia no fà més pudor que el Serrallo, allà on anem brilla el Sol, i que bonic és viatjar sense pensar en la feina. La pasta i la pizza "al volo" ens surt per les orelles... Ah! i que bons que són els Spritz amb unes patatetes fregides.

Pròxima parada: Berlin? Argentina? Estats Units? Islandia? Australia?...qui lo sà!
CIAO!

JO TAMBÉ VULL TENIR UN BLOG

No sé si alguna persona em llegirà, bé no sé si vull que em llegeixin, però la veritat és que escriure m'agrada força. I com que fins i tot mon germà té un blog, jo no vull ser menys!

Així que he decidit que, de tant en tant, escriuré el que em passi pel cap, és a dir, una rallada monumental. Prepareu-vos perquè ja no necessito escriure cartes, ho puc fer des d'aquest espai.

QUI DIU QUE LES PERSONES MAI CANVIEN?

La pregunta té la seva complicació. Fins fa un any hauria contestat que mai canvien les persones, avui penso tot el contrari.
Cada dia quan ens posem al llit som diferents que el dia anterior. Estem en constant canvi, tot i que aquest sigui mínim. Dia a dia ens anem empapant d'informació, experiències bones i dolentes, maneres noves de fer les coses. Som esponges amb dues cames que van fent camí al llarg d'aquesta aventura que es diu vida.
Això si, cal tenir la ment ben oberta per adonar-te que el canvi es produeix perquè si un està tancat, les coses passen davant dels ulls i ni tan sols ens hi fixem.
Jo sóc diferent ara que abans d'escriure el que he escrit. És bo el canvi, és bonic.

RALLADES VARIES

Tancada en aquesta presó, a vegades penso si podria oferir alguna cosa millor als que m’envolten i sobretot a mi mateixa. No crec que pugui aguantar tota la vida fent això, per altra banda penso que faig una bona feina. Segurament no és incompatible realitzar una tasca que no agrada i desenvolupar-la de la millor manera possible.
Jo no estic disposada a aguantar el patiment dels altres , al.liens a la meva vida famliar i personal. Aguantaré el que em depari la vida i ho superaré, però veure durant tota la vida aquesta situació se’m fa molt dur.
A vegades penso que no sé com expressar tot el que sento i porto a dintre, i espero que a poc a poc sorgeixin les paraules com cus una maquina de cosir.