Tancada en aquesta presó, a vegades penso si podria oferir alguna cosa millor als que m’envolten i sobretot a mi mateixa. No crec que pugui aguantar tota la vida fent això, per altra banda penso que faig una bona feina. Segurament no és incompatible realitzar una tasca que no agrada i desenvolupar-la de la millor manera possible.
Jo no estic disposada a aguantar el patiment dels altres , al.liens a la meva vida famliar i personal. Aguantaré el que em depari la vida i ho superaré, però veure durant tota la vida aquesta situació se’m fa molt dur.
A vegades penso que no sé com expressar tot el que sento i porto a dintre, i espero que a poc a poc sorgeixin les paraules com cus una maquina de cosir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada