ABSTRACCIÓ....

La nova aparença de la paret del menjador. A mi no m'acaba de fer el pes, però... S'accepten crítiques i també postors.

HEM TORNAT!

Aiiix! Ja estem aquí, per desgràcia. La veritat és que no en teníem gens de ganes de tornar. Ens hauríem quedat uns dies més pel Serenguethi entre lleons, girafes, elefants...
L’Àfrica t'enganxa, diuen...No sé si és ben bé el que em passa a mi, però el que si sé és que m'ha enamorat. La sensació de llibertat que tenen els animals fa que els puguis gaudir millor. Per ells no existeixes, cacen, mengen, dormen, l'elefantet mama, els guepards acaben amb la gasela que han enxampat desprevinguda... per ells la vida continua estiguis tu observant-los o no.
La nit és màgica, terrorífica, emocionant. Els xiscles de les hienes et posen els pèls de punta, i el crit del lleó en zel és acollonant.
Vàrem navegar a set metres d'una família d'hipos que ens observaven amb cares gens amigables, quasi em vaig oblidar de respirar.
A Amboseli va ser el lloc, on per fi, vaig veure els elefants feliços, es tiraven aigua i terra per sobre, els més petits jugaven mentres els més grans vigilaven.
Si per un moment et podies aïllar dels cotxes i els turistes cridant, descobries el sentit de la vida i les passes de l'evolució, però també el que s’arriba a destruir per poder veure tota aquesta riquesa. No m'oblido de que jo en sóc còmplice.

Per resumir-ho en una paraula: MÀGIA

KENIA, TANZANIA.....TORNAREM?

Primer de tot disulpes per no haver escrit durant tant de temps. Començo a estar una mica nerviosa perquè tinc tantes coses al cap que ja no sé què és el que ens hem d'endur i el que no!No sé quans avions hem d'agafar, els medicament que hem de portar(per cert, una maleta plena), la roba , sabates...A més els mosquits em porten pel camí de l'amargura, ja que tinc una tendència especial a ser l'aliment d'aquestes bestioles. Hi ha un munt d'especies que estan en perill d'extinció, no podrien ser-hi també els mosquits? A més dins la cadena tròfica podrien ser intercanviables perfectament amb les mosques que no piquen. Ara que no sé si és pitjor: morir de malaria a Kenia o morir de la grip A a Tarragona. Bé, el fet es que marxem en tres dies i encara no em obert ni la maleta.Ja us explicaré com ha anat quan tornem, si tornem, oh!Déu meu jo vull tornar!!!!

EUPHORIA!

Ahir, can Plana era una olla de grills! El Natrud cridava com una lloca, en Pesos no deia ni mu, el Pep arrencant-se les ungles i jo nerviosa per doble motiu. Després de passar pels dos tràngols, el partit i l'examen d'aquest matí, tot es veu més clarament. El sol brilla, fa molta calor i per sort els "locos" no han anat a Barcelona... Encara no som concient de l'estiu que ens queda per passar... Serà mooooolt, moooolt llarg i farà molta calor. Sort que ens queda el tenis i la F1. Després de la tempesta sempre arriba la calma. Apa, a passar-lo el millor possible.

SANT JORDI JA S'ACOSTA.

Estic molt emocionada cada any quan s'acosta Sant Jordi. Fora de les polèmiques que afloren sempre per aquestes dates, a mi m'agrada el Dia del llibre. Ara si, a primera hora del matí, perquè la única cosa que em molesta és la gent i encara més els cotxets de nens. No puc entendre perquè els pares no els poden deixar en zona blava o lligats en un fanal(tipus gos).
Tot i així aquest any no tinc idea de quin llibre comprar-me. He acabat la sèrie del Crepuscle i el tercer llibre del Stieg Larsson no surt fins el 5 de Juny. M'agradaria llegir alguna cosa de Stendal, que diuen que està molt bé. Aprofitaré per comprar un llibre de Quim Monzó que es titula "Olivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury" i he de dir que no m’agrada com escriu, però és lectura obligatòria a classe.

L'ESPERIT DEL PAPER DEL VÀTER

Qui se l’acaba? Si no és ell i no sóc jo, qui és?
Crec que és la mateixa presència que fa sorolls per la nit, fa crepitar els mobles i desenrosca les bombetes. Ah! i potser també aquest esperit embolica els cables dels auriculars.
A més, a vegades té la indecència de deixar un mini tros de paper penjant de la mida d'un lacasito. Quins collons!
- Pep! T'has acabat el paper? Porta un rollo.(Meri)
- Jo no! Has estat tu! Sempre fas igual.(Pep)
- Que jo no he estat, jolines!(Meri)
Li estic seguint la pista, aviat el trobaré, i quan l'enganxi utilitzaré l'aspiradora a mode dels caçafantasmes atrapant el Babetes.
No penso que el meu cas sigui únic, n'hi ha més escampats per les llars de tot el món mundial. Aneu amb compte, molt a prop hi ha qui us vigila, aiiii si us atrapa l'Esperit del paper del vàter...

DE VACANCES..

Tenim deu dies per deixar de banda la feina i dedicar-nos a nosaltres mateixos... Bé no és així exactament, perquè les classes no paren i les reunions dels enllaços sindicals amb l'empresa tampoc. Tot i així, quatre dies a Paris ens curarà l'estrès acumulat des del Novembre.
Una altra bona noticia és què seré padrina del meu fillol Roger, que encara ha de néixer, i em fa molta il•lusió. Títol vocacional només aconseguit per Skrot i en Nastrud, que jo sàpiga. Hi ha dues classes de padrins, els que ho són per vocació, i els que es cansen quan el crio té deu anys. Un bon padrí és aquell que fa la mona i els reis fins que ja no pot anar a buscar la mona a la pastisseria perquè la diabetis ja s'ha menjat les dues cames i no s'hi veu. I jo vull ser padrina vocacional i fer-li la mona al Roger fins que estigui casat, sigui enginyer, i tingui 3 o 4 criatures i inclús nets. O fins que jo tingui 120 anys, que és una bona edat per morir.

PEBROTS DEL PIQUILLO

INGREDIENTS: ceba, tomàquet triturat fregit, sal, un all, pebre, bacallà, pebrots del piquillo.
En una paella fregeixes ceba amb un all (jo el tallo gros perquè així després el puc apartar).
Quan has acabat de fregir-la la separes en dues paelles. Una quantitat més gran la utilitzarem per a fer el "relleno" i l'altre per a fer la beixamel.
En la paella on la quantitat de ceba era més gran hi introduirem el bacallà esqueixat amb petits trossos. Quan estigui cuit (tarda molt poquet en coures, 4min) hi afegirem una cullerada de farina i llet. Remourem la barreja fins que agafi una textura espessa però fluida. Omplirem els piquillos amb aquesta barreja.
En l'altre paella farem la beixamel per a posar-la sobre dels pebrots. Per a fer-la agafarem la ceba sobrant,hi afegirem farina remenarem una mica hi de seguit hi tirarem la llet i pebre. Corregir de sal i punt. Evitareu que surtin grumolls si no deixeu que la farina s’adhereixi massa a la ceba. Si us en sortissin, passeu la beixamel pel túrmix.
En la base del plat podeu posar-hi tomàquet fregit fet per vosaltres. Afegiu tomàquet triturat, però cru, en una paella,oli, una mica de sucre i una mica de sal i que es cogui.
Ja ho tenim tot preparat i només cal gratinar. En la font o "bandeja" que posarem al forn poseu-hi, en primer lloc, el tomàquet fregit. Després col•loqueu els piquillos a sobre. Els cobriu de beixamel i hi poseu formatge rallat per damunt. Gratineu-los i a menjar!
Amb aquesta recepta celebro les mil visites del meu blog!!! Cal dir que he tardat quasi un any, no com altres que ja no saben sobre què escriure i s’inventen teories apocalíptiques perquè la gent el visiti!

ARA COMENÇA L'ETAPA BLANCA

L'etapa o època blanca serà la que comenci a partir d'aquest moment, és a dir, ja! I es concreta en la NO fabricació/producció de cap més pintura. Un cop acabada la última tela, que tenia o té com a objectiu, perpetuar l'amor entre dues persones a les que estimo molt, em dedicaré amb cos i ment a llegir. Crec que és sabut per tot kiski que ronda una col•lecció de 4 llibres anomenada " Crepúsculo/Crepuscle", a la qual estic molt enganxada. És la història d'amor entre la Bella, humana, i l'Edward, vampir (que està tremendu i al que li faria un favor). Ja vaig pel tercer dels 4 llibres. No apte per a gent que es consideri anti-pastels, és a dir, que no li agradin pelis tipus : Bridget Jones, Dirty Dancing..., tot i que té acció i lluites entre vampirs i algun ésser monstruós que queda insinuat en la primera part de la saga.

US DEC UNA EXPLICACIÓ... NO AL FACEBOOK

Com va fer un gran savi, anomenat Lander, tots acabarem fent com ell i la primera en caure he estat jo! Però aviat tots vosaltres també caureu, heheeheh (riure maliciós).La raó per la qual em vaig esborrar del facebook és perquè semblava que quan entrava encara estava a la feina, " Metzzz te tengo en el facebook, ya hablaremos..."aaaaahhh no!Absolutament no! Jo creia que seria un espai on podria parlar amb els meus amics i poder criticar, en grup, les situacions de la vida o parlar de que era el que t'havia succeït aquell dia. El que jo escrivia a mon germà, ho sabia la companya de feina. A més, el facebook és una arma expiatòria que atempta contra la intimitat de les persones. Quan us vinguin d'hisenda a reclamar-vos els impostos que heu evadit ja em donareu la raó...

A L'ALÇADA DE LES EXPECTATIVES

Després d'un dur quadrimestre, ho he aprovat tot, cosa que no creia que passés. Pensava que hauria abandonat les assignatures pequè m'hauria deixat d'agradar i motivar. Cal dir que durant les últimes dues setmanes no he vist el carrer ni he sortit per a res, però ha valgut la pena.És més, tot i faltar quinze dies, he tret unes notes que mai a la vida havia tret! Empesa per aquesta voràgine il.lustradora, havia de sortir el que duia dins d'alguna manera. Què millor que catartitzar-te mitjançant les drogues (cafè) i la pintura. El de sobre és el meu, l'altre és del senyor Van Gogh. Ah! i no és una còpia, és una reinterpretació.