Fer un resum de 4 dies intensos de viatge a Venecia no és fàcil en un parrafet, però s'intentarà comprimir. Avió desde Girona puntual com un clau. I ara bé lo bo! intenta trobar un hotel que està situat al bell mig de la ciutat, possiblement, més laberíntica del món. Però gràcies a l'experiència que estem adquirint a l'hora d'interpretar mapes cutres imprimits del google-maps... patapam! directes al grà.
De la primera nit n'hi hauria per escriure un diari sencer, però no avorrirem al personal. Que bonic que és estar en un apartament de Venecia a les fosques, i què útils que són les llinternes dels mòbils.
Venecia respira calma. La calma que donen les aigues tranquiles dels milers de canals que l'atravessen i que ni tant sols es trenca per la marabunta de turistes que hi ha a la ciutat. Buenu, putser si que hi ha massa gent a les zones més típiques, però s'han de veure!: La Plaça de Sant Marc amb la basílica, el Palau Ducal, el Gran canal, els ponts més famosos (Rialto, Accademia...), museus i palaus per tot arreu. En fí, un viatge al segle XV, com a poc. Pujar al Campanile de la plaça per veure tota la ciutat i les illes dels voltants, no té preu... buenu, sí, 8 euros.
Resumint per acabar: Venecia no fà més pudor que el Serrallo, allà on anem brilla el Sol, i que bonic és viatjar sense pensar en la feina. La pasta i la pizza "al volo" ens surt per les orelles... Ah! i que bons que són els Spritz amb unes patatetes fregides.
Pròxima parada: Berlin? Argentina? Estats Units? Islandia? Australia?...qui lo sà!
CIAO!
