A L'ALÇADA DE LES EXPECTATIVES

Després d'un dur quadrimestre, ho he aprovat tot, cosa que no creia que passés. Pensava que hauria abandonat les assignatures pequè m'hauria deixat d'agradar i motivar. Cal dir que durant les últimes dues setmanes no he vist el carrer ni he sortit per a res, però ha valgut la pena.És més, tot i faltar quinze dies, he tret unes notes que mai a la vida havia tret! Empesa per aquesta voràgine il.lustradora, havia de sortir el que duia dins d'alguna manera. Què millor que catartitzar-te mitjançant les drogues (cafè) i la pintura. El de sobre és el meu, l'altre és del senyor Van Gogh. Ah! i no és una còpia, és una reinterpretació.

DESPRÉS DE LA TORMENTA....

A petició popular(gràcies Lander) he tornat a escriure, tot i que anava a abandonar el blog, doncs un tal Skrotmix, m'ha robat vilment la clientela. Després de les vacances i recuperar el temps perdut a la uni, no he tingut temps d'escriure. S'acosta Nadal,exxxxxxxxxxx!!! Compres, regals inútils, amics invisibles (que s'hi podrien tornar de veritat), família, arbres, tions..... només de pensar-ho m'agafa mal de cap. Algú s'apunta a tirar el Papa Noel des d'un 5è pis? Aquí us deixo una foto d'una pintura de Rafael de la Verge, el nen Jesús i Joan Baptista, per anar posant el pessebre.

SUSPENDRÉ...

Tinc una assignatura que es diu llenguatges artístics. Jo mai he estudiat art abans, però m'agrada molt anar a classe i aprendre coses noves. Aquesta setmana em donat Mondrian. Que és un pintor que realitza abstracció i la seva pintura s’anomena Neoplasticisme. Bé, tot això ve perquè el quadre de la foto és d'ell i simbolitza la recerca de la simbologia bàsica de l'univers. Les línies horitzontals al•ludeixen a la feminitat i les verticals al fet masculí. Aquest pintor creia que amb dues línies podria crear un món.
És molt bonic com a idea però no ho acabo d'entendre. Per tant he arribat a la conclusió que, o em posen aquest mateix quadre a l’examen o penjaré d’una manera bàrbara.

LA SOLEDAT

A vegades estem tant envoltats de gent que no sabem assaborir la sensació de sentir-nos a nosaltres mateixos i a vegades estem tan sols que trobem a faltar la calor de la multitud. És en dies com el d’avui, que et ve de gust quedar-te a casa llegint un bon llibre o la parella fa una migdiada i et deix mirant els esports d’antena tres, quan penses en aquest temes. Parar un moment i pensar Ep! Qui sóc? Ah si ... En aquell moment ja et reconeixes. Quan la inèrcia et porta tant de temps per un camí amb o sense rumb, sol o acompanyat ens arribem a oblidar de qui som realment. (que espereu que escrigui mentres ecolto la B.S.O de Bridget Jones....pos allà va la rallada del segle.)

ELS TREBALLS EN GRUP

No hi ha cosa més estúpida que manar als alumnes que facin treballs en grup. No té cap mena de funció , i no compro el pretext de la cohesió, perquè no m'ho crec. El que aquí hi ha és: poques ganes de corregir treballs. Fent un treball en grup no s'aprèn res! Cadascú fa la seva part, després es fa un "copiaipega" I llestos! També es pot establir una relació de vassallatge, un fa tota la feina i l’altre viu com un senyor. Tampoc em vull creure que això serveixi de cara la vida adulta i saber treballar en equip, MENTIRA! La gent quan es fa adulta i treballa, va a la seva, i si pot explotar els companys, molt millor. Vull ja l’abolició dels treballs en grup ja!!

BERLIN, BERLN, BERLIN....

Ha estat un viatge inoblidable. m'ho vaig passar genial. Crec que tots en ho varem passar molt bé. Algun moment de tensió va haver-hi entre germans, però tret d'això tot va anar molt bé.
No volia tornar a la vida mundana, preferia viure en la inòpia uns quans dies més. No he trobat a faltar res i això és molt greu, perquè cada cop em costarà més incorporar-me a la quotidianitat. El que potser ens va faltar, va ser anar de cerveses i arribar algun dia torrats a l'hostal.
Com no, es va fer real el que ja em temia al visitar el camp de concentració de Sachsenshausen. No crec que vegi una peli de nazis durant... mai més.
Ara, a part de llegir tinc 2 hobbies més, divertir-me i aprendre!

L' "ENANITO" DELS AURICULARS

L'altre dia el P. em va resoldre un enigma que feia molts anys que em rondava pel cap.
És sabut per totes les persones que utilitzen mp3, ipods, "manos libres" i altres, que quan agafem aquests objectes apareixen els auriculars enredats d'una manera bàrbara! Doncs resulta que hi ha un "enanito" dintre dels bolsos que es dedica a embolicar els cables. Tots pensareu que no té sentit, però no hi ha cap altre explicació, ni tan sols volent es poden fer aquests nusos amb els cables, quasi que surten nusos mariners o d'aquells que s'usen per els arnesos en escalada.
A l'hora de desfer-los et poden sortir canes, i pèls a les orelles. Quants dies malgastaràs al llarg de la teva vida per culpa del "enanito" dels auriculars?