Ja s’acosta l’estiu, ja és aquí la calor. L’operació bikini aquest any també ha passat de llarg; ja l’enganxaré l’any que ve o m’inventaré l’operació tardor o hivern.
Hi ha una cosa que em preocupa especialment. És la repetida insistència del meu subconscient en l’addicció que pensava que tenia controlada des de fa quasi tres anys. EL TABAC. Ahir en un sopar en varen caure dos. Els remordiments no em deixen viure, tinc por de mi mateixa, no hi veig clar quan tinc un cigarret a prop. No sé si durarà massa aquesta posició de stan-by, si arribarà a culminar amb la compra d’un paquet de Nobel o si remetrà i la situació es podrà mitigar sota la influència d’energia purificadora. La resposta: ben aviat.
3 comentaris:
AGUANTA JORGE! AGUANTA!!!
jajajaja quina por que fots i quin poc aguante. Està clar que no pots sortir de festa...
que no escrius¿¿¿???
Publica un comentari a l'entrada