ARA COMENÇA L'ETAPA BLANCA

L'etapa o època blanca serà la que comenci a partir d'aquest moment, és a dir, ja! I es concreta en la NO fabricació/producció de cap més pintura. Un cop acabada la última tela, que tenia o té com a objectiu, perpetuar l'amor entre dues persones a les que estimo molt, em dedicaré amb cos i ment a llegir. Crec que és sabut per tot kiski que ronda una col•lecció de 4 llibres anomenada " Crepúsculo/Crepuscle", a la qual estic molt enganxada. És la història d'amor entre la Bella, humana, i l'Edward, vampir (que està tremendu i al que li faria un favor). Ja vaig pel tercer dels 4 llibres. No apte per a gent que es consideri anti-pastels, és a dir, que no li agradin pelis tipus : Bridget Jones, Dirty Dancing..., tot i que té acció i lluites entre vampirs i algun ésser monstruós que queda insinuat en la primera part de la saga.

US DEC UNA EXPLICACIÓ... NO AL FACEBOOK

Com va fer un gran savi, anomenat Lander, tots acabarem fent com ell i la primera en caure he estat jo! Però aviat tots vosaltres també caureu, heheeheh (riure maliciós).La raó per la qual em vaig esborrar del facebook és perquè semblava que quan entrava encara estava a la feina, " Metzzz te tengo en el facebook, ya hablaremos..."aaaaahhh no!Absolutament no! Jo creia que seria un espai on podria parlar amb els meus amics i poder criticar, en grup, les situacions de la vida o parlar de que era el que t'havia succeït aquell dia. El que jo escrivia a mon germà, ho sabia la companya de feina. A més, el facebook és una arma expiatòria que atempta contra la intimitat de les persones. Quan us vinguin d'hisenda a reclamar-vos els impostos que heu evadit ja em donareu la raó...

A L'ALÇADA DE LES EXPECTATIVES

Després d'un dur quadrimestre, ho he aprovat tot, cosa que no creia que passés. Pensava que hauria abandonat les assignatures pequè m'hauria deixat d'agradar i motivar. Cal dir que durant les últimes dues setmanes no he vist el carrer ni he sortit per a res, però ha valgut la pena.És més, tot i faltar quinze dies, he tret unes notes que mai a la vida havia tret! Empesa per aquesta voràgine il.lustradora, havia de sortir el que duia dins d'alguna manera. Què millor que catartitzar-te mitjançant les drogues (cafè) i la pintura. El de sobre és el meu, l'altre és del senyor Van Gogh. Ah! i no és una còpia, és una reinterpretació.

DESPRÉS DE LA TORMENTA....

A petició popular(gràcies Lander) he tornat a escriure, tot i que anava a abandonar el blog, doncs un tal Skrotmix, m'ha robat vilment la clientela. Després de les vacances i recuperar el temps perdut a la uni, no he tingut temps d'escriure. S'acosta Nadal,exxxxxxxxxxx!!! Compres, regals inútils, amics invisibles (que s'hi podrien tornar de veritat), família, arbres, tions..... només de pensar-ho m'agafa mal de cap. Algú s'apunta a tirar el Papa Noel des d'un 5è pis? Aquí us deixo una foto d'una pintura de Rafael de la Verge, el nen Jesús i Joan Baptista, per anar posant el pessebre.

SUSPENDRÉ...

Tinc una assignatura que es diu llenguatges artístics. Jo mai he estudiat art abans, però m'agrada molt anar a classe i aprendre coses noves. Aquesta setmana em donat Mondrian. Que és un pintor que realitza abstracció i la seva pintura s’anomena Neoplasticisme. Bé, tot això ve perquè el quadre de la foto és d'ell i simbolitza la recerca de la simbologia bàsica de l'univers. Les línies horitzontals al•ludeixen a la feminitat i les verticals al fet masculí. Aquest pintor creia que amb dues línies podria crear un món.
És molt bonic com a idea però no ho acabo d'entendre. Per tant he arribat a la conclusió que, o em posen aquest mateix quadre a l’examen o penjaré d’una manera bàrbara.

LA SOLEDAT

A vegades estem tant envoltats de gent que no sabem assaborir la sensació de sentir-nos a nosaltres mateixos i a vegades estem tan sols que trobem a faltar la calor de la multitud. És en dies com el d’avui, que et ve de gust quedar-te a casa llegint un bon llibre o la parella fa una migdiada i et deix mirant els esports d’antena tres, quan penses en aquest temes. Parar un moment i pensar Ep! Qui sóc? Ah si ... En aquell moment ja et reconeixes. Quan la inèrcia et porta tant de temps per un camí amb o sense rumb, sol o acompanyat ens arribem a oblidar de qui som realment. (que espereu que escrigui mentres ecolto la B.S.O de Bridget Jones....pos allà va la rallada del segle.)

ELS TREBALLS EN GRUP

No hi ha cosa més estúpida que manar als alumnes que facin treballs en grup. No té cap mena de funció , i no compro el pretext de la cohesió, perquè no m'ho crec. El que aquí hi ha és: poques ganes de corregir treballs. Fent un treball en grup no s'aprèn res! Cadascú fa la seva part, després es fa un "copiaipega" I llestos! També es pot establir una relació de vassallatge, un fa tota la feina i l’altre viu com un senyor. Tampoc em vull creure que això serveixi de cara la vida adulta i saber treballar en equip, MENTIRA! La gent quan es fa adulta i treballa, va a la seva, i si pot explotar els companys, molt millor. Vull ja l’abolició dels treballs en grup ja!!